Mercè Núñez Targa : un testimoni de la barbàrie del nazisme / text de Ramon Usall
Esculies i Serrat, Joan


En: Sàpiens. Barcelona, núm. 256 (juliol 2023), p. 58-61 : il. (Dossier) 

El Valor de la memoria : de la cárcel de Ventas al campo de Ravensbrück / Mercedes Núñez Targa ; introducción de Mirta Núñez Díaz-Balart ; prólogo de Elvira Lindo ; [traducción de Pablo Iglesias Núñez y Ana Bonet Solé]
Núñez Targa, Mercè


Sevilla : Renacimiento, 2016
329 p. : il., map. ; 21 cm (Biblioteca de la memoria. Serie menor, 31) 
ISBN 9788416685899

Ravensbrück, l'infern de les dones / Montse Armengou i Ricard Belis
Armengou, Montserrat


Barcelona : Angle, DL 2007
303 p. : il (El Fil d'Ariadna, 25) 
ISBN 9788496521759

Tretze dones catalanes i europees recorden les seves vivències al camp de concentració de Ravensbrück, l'únic que el règim hitlerià va destinar exclusivament a dones i nens. Entre elles destaquen poderosament les veus de Mercè Núñez i de Neus Català, mereixedora als 91 anys del premi "Català de l'Any 2006" pel seu coratge obstinat en la denúncia de l'horror nazi. L'horror que es va viure a Ravensbrück en feia un autèntic infern: humiliacions, deshumanització, fam, esgarrifosos experiments mèdics, etc. Hi van morir més de 92.000 persones. Les dones eren agrupades i classificades segons el seu "delicte": polítiques, associals, delictes comuns, gitanes, jueves, testimonis de Jehovà, etc. Eren obligades a treballar sense descans per a la indústria de la guerra alemanya. Basat en un excepcional i guardonat reportatge televisiu, Ravensbrück, l'infern de les dones "serà una eina de gran valor per complir el jurament que ens férem, en el moment de l'alliberament dels camps de la mort, totes les deportades i deportats: que mentre visquéssim, explicaríem tot el que havíem vist i sofert." (Neus Català, supervivent de Ravensbrück).

La Presó de Ventas. Records d'una empresonada (1939 - 1942) / Mercè Núñez
Núñez Targa, Mercè


Valls : Cossetània, 2008
136 p. ; 21 cm
ISBN 978-84-9791-347-8

A La presó de Ventas Mercè Núñez Targa ens explica el periple des que les tropes franquistes la fan presonera, el 10 de novembre de 1939, fins que gràcies a un cop de sort aconsegueix alliberar-se dels barrots de les presons franquistes, el 21 de gener de 1942. Amb el seu relat vol donar testimoni de totes aquelles dones amb qui va entrar en contacte i de totes aquelles tragèdies que amagaven; ens vol mostrar la història silenciada dels perdedors de la Guerra Civil que es van quedar dins de l'Estat espanyol i el dur camí que van haver d'emprendre o el que ja no van poder ni tan sols gairebé començar; però no la dels perdedors en general sinó la d'un grup més concret dins d'aquest, la del grup més a l'ombra, més oblidat, la de les dones, unes dones que sense passar a la Història, escrita amb majúscules, van ser unes autèntiques lluitadores i es van mantenir fermes fins al final, o com a mínim, fins al seu final.